"Para mí la música es una fuerza que justifica las cosas"

lunes, 25 de noviembre de 2013

Colours of the wind

Finalment, abans d'acabar el primer trimestre de l'assignatura Llenguatge musical van fer una cançó on nosaltres només tocaven instruments idiòfons, sense cantar. La cançó que hem fet, és Colours of the wind de la pel·lícula la Pocahontas de Disney.

La Pocahontas és la protagonista principal d'una pel·lícula de Disney feta el 1995, Pocahontas. Ella també és una de les Princeses de Disney. Ella i tot el que  realitza a la pel·lícula està ambientada amb la figura històrica real de Matoaka que és conegut per Pocahontas.
En la pel·lícula Disney, ella és la princesa que està interessada en dos amors. És la primera princesa estadounidense, i encara que no sigui de la mateixa manera que moltes altres princeses com la Blancaneus o la Ventafocs, és considerada princesa de Disney.  La veu d'ella a la pel·lícula va ser feta per l'actriu Irene Bedard, i en les cançons ho va realitzar la cantant de Broadway, Judy Kuhn.

La trama de la pel·lícula va sobre, Pocahontas descobreix que Kocum, un dels guerrers més valents del seu pare li ha demanat casar-se amb ella. Creu que no és el camí correcte per ella. Pocahontas veu a un colon John Smith, i amb el temps es coneixen i parlen sobre les diferents cultures però ell, John, li diu els prejudicis que té cap als Indígenes Americans. Pocahontas li explica la importància i la bellesa que té la naturalesa i el respecte de la terra. Això fa que John deixi de pensar de la manera que pensava i s'enamoren. 
Kocoum troba a Pocahontas i a John mentre es feien un petó i molt enrabiat ataca a John. Abans que la Pocahontas si fiqui pel mig, Thomas, un home que havia estat enviat a trobar en John dispara a Kocoum i el mata. John es declara culpable, el fan presoner i és condemnat a mort l'endemà al matí. 
Pocahontas s'adona que ha d'impedir que el matin i demana a les forces de la naturalesa que l'ajudin a arribar a temps. Arriba just abans del que el matin i el pare d'ella entra en raó i l'allibera. El Gobernador enfadat per no haver matat a John dispara al pare de Pocahontas, John al veure-ho empenta a Powhatan i rep ell la bala. John, ferit li demana que vagi amb ell a Inglaterra però ella li diu que el seu lloc és allà on està ella, a Virginia, amb la seva gent. Ella sempre estar amb ell li diu abans de marxar i es fan un petó per acomiadar-se. John marxa i Pocahontas es queda mirant al mar i veient com marxen. 
La cançó de Colours of the wind prové del moment en què Pocahontas li diu quin és el poder de la naturalesa, com és d'important, i del respecte que li té a la terra. I li diu que no pensi en el que pot conquerir sinó que es respecti la terra tal com és. 

Nosaltres en aquest cas només la toquem, dues toquen els carillons, que haurien de ser amb flautes, que fan la melodia principal, una altra toca el carilló, una altra toca el xilofon i dues toquen el metal·lòfon. El xilofon i els metal·lòfon fan d'acompanyament. Toquem a sobre de la cançó en instrumental perquè així seguim el ritme. 


Us deixo la cançó perquè la pugueu escoltar. Us la deixo amb la lletra perquè a mi m'agrada més. 



Ain't no mountain high enough

La següent cançó va sortir escollida per totes després de fer una pluja d'idees de diferents cançons que ens agradaria cantar. Aquesta la va triar la Laura i a totes ens va agradar molt, però era un repte per nosaltres, ja que, era molt diferent de les que havíem fet fins ara. Es tracta de la cançó Ain't no mountain high enough, però vam voler fer la versió de la pel·lícula Sister Act 2.

Sister Act 2: Back in the Habit, títol original de la pel·lícula, va ser estrenada el 1993, a través del director Bill Duke i els guionistes James Orr, Jim Cruickshank i Judi Ann Mason i la música de Miles Goodman. És una comèdia, seqüela que tracta sobre la Dolores que torna a posar-se amb els hàbits de la germana mary Clarence. Les companyes monges necessiten ajudar per evitar que tanquin l'escola parroquial de Sant Franscico. Amb la seva col·laboració i la resta de les divertides monges es preparen perquè el col·legi participi en un concurs de cors escolars.

La cançó Ain't no mountain high enough  està dins aquesta pel·lícula. La cançó tracta sobre que  ell sempre pot demanar que ella vingui, sigui on sigui no hi haurà res que impedeixi que pugui arribar a on és ell, perquè quan el va alliberà li va dir que podia comptar amb ell pel que fos, i així és.

En aquesta cançó ens hem repartit les estrofes de dues en dues, i així no ho cantem tot totes. En els moments que en la cançó unes fan un crit i les altres responen, nosaltres també ho fem així. Sempre hi ha algunes que canten la melodia principal i les altres fan la resposta. Finalment ens posem totes en fila, i de dues en dues anem sortint i ballant a l'estil que ballen a la pel·lícula.

A nosaltres aquesta cançó ens ha transmès molt bon rotllo, espero que a vosaltres també. Us deixo aquí una foto de la portada de la pel·lícula i el vídeo de la cançó.

Girasole

La cançó que us presento a continuació és italiana, s'anomena Girasole i és de la Giorgia.

Giorgia Todrani va néixer el 1971 i és coneguda per Giorgia, és cantant, compositora i presentadors de ràdio i productora musical italiana. És considerada una de les millors veus italianes. La seva carrera va començar el 1994 quan es va presentar en el Festival de Sanremo i va quedar setena, però el següent any es va tornar a presentar i va guanyar el festival amb la cançó Come saprei. El 2001 es va tornar a presentar i va quedar segona amb la cançó  Di sole e d'azzurro.

En aquest cas, nosaltres cantem la cançó de Girasole  que forma part de l'àlbum que també es diu Girasole del 1999. La cançó és ràpida, cosa que ens va costar a l'hora de vocalitzar, ja que, nosaltres no sabien pronunciar ràpid l'Italià. És una cançó que tracta sobre l'amor, per ella, ell ho és tot, és el sol inclús a la nit, és com un gira-sol. Mai es cansa d'ell i mai en té prou. Ella seguirà com un gira-sol, no es cansarà mai, no el deixarà. Aquesta cançó està en do M i té una estructura de A1- B - I.M - A2 - B2- Coda. Passa a la tonalitat de Re M, torna a la Do M, passa a la de Re M i arriba a la de Mi M.

Nosaltres cantem i toquem el xilofon i ens acompanya la guitarra que la toca la Berta, i el piano que la toca la Mònica, la professora. Fem dues veus en diferents moments, en les tornades i en la coda, i el final cada una fa una cosa diferent, per fer la nostra manera d'acabar.

Us deixo la cançó perquè la pugueu veure com és.


    viernes, 22 de noviembre de 2013

    Nostalgias

    La següent cançó és d'un estil completament diferent de la que havia parlat abans. Aquesta cançó és la de Nostalgias.

    Nostalgias és un tango escrit el 1936 per Juan Carlos Cobián, que va fer la música, i Enrique Cadícamo que va fer la lletra. Va ser estrada el 1936 per l'orquestra de Cobián i on cantava Rodriguez Lasende en el cabaret "Charleston". Ha estat molt versionada per diferents artistes, i també ha estat traduïda en diferents idiomes. 


    La cançó parlar sobre un noi que està enamorat d'una dona i pateix perquè no la té al seu costat, més que un amor és un dolor constant. El tros més bonic és quan diu "Nostalgias de escuchar su risa loca y sentir junto a mi boca como un fuego su respiración". Ell continua sentin-la i està patint. També se sent abandonat i pensa que alguna altra persona d'aquí poc estarà al seu costat per donar-li l'amor que ell no li pot donar. 

    Nosaltres cantem aquesta cançó amb la instrumentació gravada ja treta d'internet. Tot i que els primers dies per apendre-la, la cantàvem amb el piano i així també podíem vigilar l'afinació, ja que no és una cançó fàcil. En un tros de la cançó no cantem sinó que representem una mica un tros del tango. 

    Us deixo aquí un vídeo on hi ha una versió d'aquesta cançó i s'acompanya amb un tango i així podeu sentir i veure quina és la cançó de Nostalgias i com es balla. 

    jueves, 21 de noviembre de 2013

    Natural Woman


    La cançó que us presento ara és la de Natural Woman de Aretha Franklin. 

    Aretha Franklin és una cantant de soul, R&B i gospel. Va néixer el 1942 en Memphis (Tennesse). Li han posat sobrenoms com "Lady Soul" o "Queen of soul". Per algunes persones és una de les artistes més influents de la música contemporània. El 1960 va ser l'estrella femenina del soul, fet que va anar a favor sobre els drets racictes. El 1987 va ser la primer dona que va entrar al Rock and Roll Hall of Fame. 

    A Natural Woman és un single tret el 1967 per l'Aretha Franklin. Va ser un gran èxit, arribant al número 8 en Billboard Hot 100 i es va convertir en una cançó estàndard per a ella. La cançó va ser inspirada amb Atlantic Records. Aretha diu que Wexler, un estudiant de cultura afroamericana musical, va reflexionar sobre el concepte de "l'home natural". Va ajudar-la a escriure la cançó de "Natural Woman", la dona natural. 

    Aquesta cançó, va ser publicada el 1968 per Peggy Lipton en els eu àlbum Ode Records. Va ser grabada per Carole King en el seu àlbum del 1971, per Mary J, Blige el 1995 amb una versió, Laura Nyro i Labelle la van versionar en directe a l'àlbum gonna take a miracle el 1971, Bobby Womack també va fer la seva versió en el seu dic el 1973 a l'àlbum facts and live  i amb una frase que deia "You make me feel like a natural man", Rod Stewart també va fer la seva versió i va modificar el titul amb "You make me feel like a natural" . Bonnie Tyler va fer una versió que va tenir molt d'èxit. Per tant, podem dirq ue ha sigut una cançó molt versionada.

    La cançó està en Do Major, però nosaltres l'hem passat a Sol Major perquè ens anava més bé per cantar. El seu compàs és de 3/4 i això la fa ser tan especial. La seva estructura és una Introducció de piano - A1 - A2 - Pont 1 - B (tornada) - A3 - A4 - Pont 1 - B - Pont 2 - B - Coda. En els temes A al final de les frases hi ha uns auh que fan diferents veus. I en el pont 2 és repeteix la frase però més fluix al final. La cançó parla  d'una persona la fa sentir lliure, viva, només vol estar a prop d'ell, la fa sentir com una dona natural. 

    Aquí us deixo la cançó perque sapgieu quina és.




    lunes, 18 de noviembre de 2013

    Aya Ngena

    Una altra cançó que hem començat a fer en el nostre repertori ha sigut Aya Ngena. Aquesta és tradicional Zulu, Sud-Amèrica. 
    És una cançó pensada per ser cantada a capella, i a 5 veus, una veu solista i les quatre restants que acompanyen. Està amb tonalitat de La M. La lletra de la cançó diu:
    Aya ngena 
    aya puma 
    aya didi zela 
    aya saba maguala,
     
    Traduït al català seria:
    Junts som forts 
    mira els altres, els covards, de totes maneres
    tenen por de la nostra força. 

    Aquí us deixo un vídeo d'un grup de persones cantant la cançó. 
    Espero que us agradi.



    martes, 22 de octubre de 2013

    Winter Song

    La primera cançó que hem fet aquest curs ha sigut la de Winter Song de la Sara Bareilles i la Ingrid Michaelson.

    SARA BAREILLES


    Sara Bethy Bareilles va néixer el 7 de desembre del 1979, és cantant, pianista i compositora estatunidenca. És d'origen portugués i el seu èxit més rellevant ha sigut "Love Song". Ha venut més d'un milió de discos i ha sigut nominada als Grammy en tres ocasions.

    Va néixer en Eureka, California, és la filla petita de Bonnie Halvosen i Paul Bareilles i té dues germanes més. És catòlica i va formar part d'un cor a la seva escola de secundària. Des dels 8 anys que està interessada en la música. Va anar a la universitat de California en Los Ángeles i va assistir al programa d'Estudis de Comunicació i va ser membre d'un grup a capella de cant, on feien variacions de cançons. Quan es va graduar es va dedicar a tocar en bars i clubs que va començar a agafar experiència. El 2003 va llençar dos demos i en el 2004 va aparèixer com a cantant d'un bar en la pel·lícula independent Girl Play. També en aquest any va publicar el seu primer àlbum d'estudi titulat Careful Confessions. El 2005 va firmar un contracte amb Epic Records i durant el 2006 es va dedicar a gravar el que seria el seu proper disc. Durant tots aquests anys va ser talonera de diferents grups.
    A partir del 2007 va començar a gravar el seu segon disc Little Voice. Va rebre tres dics de platí per les seves vendes i les còpies que s'havien fet. Va fer la cançó "Love Song" després d'una polèmica que hi va haver amb la seva discografia. I va ser el seu gran èxit. El seu segon senzill va ser "Bottle It Up" però aquest no va tenir tanta fama com el primer, en alguns llocs com Europa o Latinoamérica va passar per desapercebut i això va fer que el seu tercer èxit "Gravity" només estigués disponible per Canadà i Estats Units. Entre el 2009 i 2010 va llençar el seu tercer disc, va tenir unes crítiques positives.

    Sara Bareilles té una tessitura de mezzo-soprano i és comparada amb artistes com Fiona Apple, Billy Joel, Johnny Mitchell i Norah Jones per la seva capacitat vocal i la incorporació del piano en la seva música.

    INGRID MICHAELSON:



    Ingrid Ellen Egbert Michaelson va néixer el 8 de desembre del 1979 i és una cantautora estatunidenca. Les seves cançons s'han fet servir per programes de televisió en especial Anatomia de Grey i One Tree Hill.

    Va néixer entre artistes, el seu pare, Carl Michaelson, era compositor i la seva mare, Elizabeth Egbert, era escultora. La Ingrid Michaelson va començar a tocar el piano amb 5 anys, i va continuar aprenent fins als 7 anys en el conservatori del carrer 3 de Manhattan i després durant molts anys a la comunitat jueva "Institut Dorothy Delson-Kuhn". Allà va conèixer la seva tutora de cant, Elizabeth McColloung, i va treballar amb ella al llarg de tota l'educació de secundària. Es va graduar a l'Institut de Staten Island i després a la Universitat de Binghamton.

    WINTER SONG:


    Winter Song és una cançó d'aquestes dues compositores, Sara Bareilles i Ingrid Michaelson. És una cançó de Nadal que elles dues van fer perquè per un Tweet  va sorgir la idea i molta gent la va donar suport. Aquesta cançó parla sobre l'amor on ella no sap si aquest amor està viu o no. En la cançó diu que va dedicada a la persona que estima però no sap si aquest amor que hi ha encara sorgeix o no. Ell no està al lloc que hauria d'estar que són entre els seus braços. Com que parlar sobre l'hivern, diu que hi ha tempestes, que tot està gelat i que mai li havia fet tant de mal un hivern. Prefereix l'estiu. Ja no té tant clar com està aquest amor. Per aquesta raó, es pregunta tants de cops "Is love alive?", està viu aquest amor? Per saber si aquest sentiment que tenien continua existint. Al final, però, diu que ella farà el que calgui perquè aquest amor estigui al seu costat.
    Us deixo la cançó que van fer elles dues en un concert en directe. Aquí només poden fer dues veus però a la cançò gravada en fan més. 

    Espero que us agradi tant com a mi.